“Els de fora” envaeixen la Cerdanya

“Hem de prendre mesures abans que sigui tard. Cal construir una iniciativa enfocada al comerç i el turisme. Cal recordar a la gent que tingui civisme. Que pugin a la Cerdanya em sembla bé. Tenen tot el dret a venir de vacances com han fet altres anys, però que vagin per dins del Carrefour com si fos Port Aventura, amb la parella, quatre nens, l’àvia, el cunyat i la sogra, em sembla fatal”, així denunciava un dels veïns de la Cerdanya, al compte de Facebook de l’alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, la relaxació en les mesures de distanciament social.

El batlle publica al seu compte, periòdicament, l’informe que proporciona l’Hospital de la Cerdanya sobre els malalts de covid. Aquesta publicació sempre dona lloc a comentaris que basculen en tres sentits. D’una banda, els que acusen “els de fora” d’haver portat la infecció a la comarca. A Puigcerdà, l’expressió “els de fora” s’adreça a les hordes de barcelonins procedents de barris benestants —i no tant— que vestits amb polo, suèter lligat al coll, nàutiques i pentinat amb clenxa envaeixen —caps de setmana, vacances i confinaments obligats— una comarca amb un hospital incapaç d’assumir una població que es va multiplicar durant la pandèmia.

El segon tipus de comentaris entra dins de les teories de la conspiració. Sempre hi ha un veí que ha fet comptes i denuncia que hi ha molts més contagiats dels que assenyala l’informe. Els coneix amb nom i cognoms i, al seu parer, l’hospital està amagant informació. Finalment, n’hi ha que intenten identificar algun dels empestats pel coronavirus. Dona pistes sobre la professió, la nacionalitat…

L’últim informe de l’Hospital de la Cerdanya és d’aquest mateix dimarts. Piñeira destaca: “No hi ha cap pacient ingressat amb covid-19 ni cap ingressat pendent de diagnòstic”. Des de l’inici de la pandèmia l’hospital ha detectat 57 positius, dels quals 39 van estar ingressats a Puigcerdà, cinc van ser traslladats a altres centres de Catalunya, un a un hospital francès i 34 als seus domicilis. Només una persona va morir com a conseqüència del virus. Si a les dades de l’Hospital de la Cerdanya s’hi afegeixen les de la resta dels centres de salut de la comarca, sumen 80 contagiats, la qual cosa suposa que per cada 10.000 habitants hi ha 43,98 casos.

Quan es va decretar l’estat d’alarma —i llavors el marcador de contagiats a la comarca estava a zero—, moltes persones de classes acomodades van pujar cap a la Cerdanya, on el confinament s’intuïa més suportable en cases a quatre vents, terrenys ventilats, vistes a les muntanyes i calefacció de gasoil. Els ceretans van posar el crit al cel: “Estan portant el virus”. Va ser tal la psicosi que ajuntaments com el de Puigcerdà o el de Llívia van tancar amb blocs de formigó carreteres secundàries. Calia posar fre “als de fora”, que, saltant-se la legalitat, estaven portant la malaltia al Pirineu. Alguns veïns van arribar a demanar que es tanqués el túnel del Cadí, però la principal via d’enllaç amb Barcelona sempre va estar oberta.

Transcorreguts la por i rebuig inicials, quan van començar a passar-se les fases del confinament, el missatge va canviar. Els que no volien ni veure els de Barcelona van reclamar el retorn dels ostentosos al més aviat possible

Barcelona està avui pagant l’error de basar la seva economia en el turisme. A la Cerdanya fa dècades que viuen de les segones residències dels adinerats de la capital catalana. I la veritat és que amb les fronteres a mig tancar, la comarca pirinenca —a diferència de la capital catalana— ha recuperat ràpidament la presència de visitants. S’han normalitzat els passejos amb polos, suèters lligats al coll, nàutiques i pentinat amb clenxa complementats amb mascaretes més o menys fashion.

L’Ajuntament de Puigcerdà i altres entitats han proveït amb el gel hidroalcohòlic més enganxós els comerços de la zona. Les festes s’han suspès aquest estiu. Els camps d’hípica i golf continuen oberts, a diferència del tren, que no funcionarà per reparació fins, com a mínim, al febrer. La població de la Cerdanya augmenta dia a dia aquest estiu. L’hospital manté una capacitat insuficient per als d’aquí i “els de fora”.