Les dones ja partien en desavantatge en la carrera cap a la igualtat, però la pandèmia els ha fet una altra traveta. La crisi del coronavirus no ha fet més que augmentar la bretxa de gènere en àmbits com la salut, el mercat laboral, la conciliació i la violència. “La situació de partida no era la mateixa i en un context de crisi s’accentuen les desigualtats”, assenyala Sara Moreno, sociòloga de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona). Les dades ho demostren. Elles han patit més contagis, més atur, augment de la dificultat per conciliar vida laboral i familiar i pitjor salut mental, segons reflecteix l’estudi L’impacte de gènere de la covinya-19 en dades, realitzat per l’Observatori de la Igualtat de Gènere (OIG) de l’Institut Català de les Dones. Un treball que tindrà continuació per anar radiografiant a llarg termini les desigualtats que continuen vigents per raó de gènere.
Aquest 8 de març, Dia internacional de la Dona Treballadora, està marcat per dades que indiquen que la situació de les dones és pitjor ara que fa un any. Si la bretxa de gènere era evident en molts àmbits, el coronavirus ha aprofundit la ruptura. Aquesta crisi no és només sanitària, sinó que té greus conseqüències en altres àmbits de la societat, com els usos del temps, la coresponsabilitat en les feines de casa i la cura de la família, l’àmbit laboral i econòmic i la violència masclista.
Més infectades i altres problemes de salut
Pel que fa a la salut, un 54,4% de les dones han passat la malaltia mentre que en els homes el percentatge és del 45,6%. Això es deu que les dones fan “treballs en els quals estan més exposades a la covid”, com l’àmbit sanitari, domèstic, l’atenció a gent gran o en supermercats, explica Anna Pujol, metgessa de família i sòcia de CAMFIC (Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària).
A més del virus per si mateix, les dones s’han vist afligides d’altres malalties. En l’atenció primària s’ha detectat un empitjorament de l’estat emocional a causa de l’exposició al virus, el tipus de feina, la pèrdua del treball o el sofriment que causen els dols que no s’han pogut fer. Segons dades d’una enquesta de maig del 2020, la qualitat del son de les dones va ser pitjor o molt pitjor que abans de la pandèmia en un 40,13% dels casos, mentre que en els homes és d’un 30,3%. A més, el 65,4% de persones que van manifestar ansietat com a sentiment recurrent durant el confinament van ser dones. I en el cas de les dones estrangeres, la xifra és sis punts superior. Pujol afegeix que ara arriben a l’atenció primària els “estralls de tot aquest any” pel fet que gairebé no s’hagin atès pacients sense covid i que encara hi ha gent que no va al metge per por de contagiar-se.
Mireia Forner, psicòloga clínica de l’Hospital de la Vall d’Hebron, també confirma que la pandèmia ha afectat més la salut mental de les dones, encara que “la crisi ha tingut un impacte emocional en tots els grups”. Estan patint més alteracions del son, simptomatologia ansiosa i depressiva o estrès posttraumàtic a causa de la càrrega que el coronavirus ha suposat per a elles. Sobrecàrrega familiar i laboral, menys suport a nivell social, disminució d’ingressos per estar en ERTO i la pèrdua de l’ocupació són alguns dels motius que han empitjorat la salut de les dones. Fins i tot s’ha vist més impacte en les dones que cuiden fills amb malalties cròniques o discapacitats i en dones embarassades.
A part, tant Forner com Pujol remarquen que també s’han incrementat els casos de violència masclista. “Moltes vegades, quan arriben les denúncies per agressions, ja han sigut greus”, diu Pujol. “S’hauria de poder atendre les dones en situació de vulnerabilitat per tallar la violència de soca-rel”, afegeix. Algunes de les dades que ho indiquen són el creixement del 70% de les trucades al 900 900 120, número d’atenció permanent a dones en situació de violència masclista. Tot i així, les denúncies als Mossos d’Esquadra van baixar en el primer i el segon trimestre del 2020 un 5% i un 10%, fets que l’informe de l’Observatori de Gènere atribueix al confinament. En canvi en el tercer trimestre van augmentar un 2%.
Cuidadores de la llar i de la família
La cura dels fills i les tasques domèstiques han recaigut més en les dones durant aquest any, especialment quan van tancar les escoles i es va decretar el confinament domiciliari. Elles han hagut de carregar amb les tasques domèstiques i la cura de menors i gent gran o persones dependents. Això ha agreujat les dificultats per conciliar vida laboral i familiar. Segons l’enquesta de l’OIG, les dones fan les tasques domèstiques en un 20% més que els homes (dones 21,2% en comparació dels homes, un 1,2%).
La sociòloga Sara Moreno remarca que, entre el col·lectiu que ha pogut teletreballar, també s’ha vist com les dones havien de compaginar la feina amb més dedicació a la casa i als fills. Això ha comportat “més estrès, angoixa i sensació de no arribar a tot” en el cas de les dones. En general, els homes han pogut assumir el teletreball amb menys interferències i més disponibilitat.
Mercè Caso, jutgessa degana de Barcelona, explica que això també s’ha notat en el seu àmbit laboral. Les magistrades també han demostrat més preocupació i càrrega de treball per atendre els seus familiars i la casa. L’afectació en l’àmbit de la justícia ha provocat un desafiament important per donar resposta a una situació “per a la qual estàvem preparats”, reconeix. Els plans de reforç que s’han dissenyat en l’administració de justícia són d’autoreforç i poden tenir una validesa curta, explica. Si això s’allarga, “provocarà una fractura de gènere” perquè per a les dones serà més difícil mantenir aquest ritme.
Menys treball, menys ingressos
Més dones han perdut la feina. La taxa d’atur de les dones va créixer 4 punts el 2020 respecte a l’any anterior, fins al 15%, i continua per sobre de la masculina (12,9%), segons l’informe Dones i treball, elaborat per l’Observatori del Treball i Model Productiu del Departament de Treball. L’atur estimat per l’EPA (Enquesta de Població Activa) mostra un increment interanual més acusat entre les dones (+37,1%) que entre els homes (+28%).
Segons l’EPA, en el segon trimestre del 2020 es van perdre 14.000 llocs de treball de dones professionals científiques i intel·lectuals davant els 2.300 d’homes de la mateixa categoria professional. Moltes de les que han perdut la feina són les cambreres de pis que treballen en hotels. Vania Arana, portaveu de les kellys de Barcelona, enumera que unes 70.000 treballadores s’han quedat sense res perquè estaven subcontractades. La majoria de les que estan en plantilla segueixen en ERTO gairebé un any després.
Mercè Caso afegeix que si els ERTO comencen a claudicar, es veurà “com l’atur afecta més les dones”. Encara no ha arribat el gran impacte dels acomiadaments, però “segurament les dones en sortiran més perjudicades”, apunta. La bretxa salarial és un altre dels problemes que afronten les dones, tot i que la pateixen més les menors de 25 anys i les majors de 55. Un informe d’UGT a Catalunya assenyala que les primeres reben un salari un 27% inferior als homes de la mateixa edat, un percentatge que creix fins al 29% en les dones de més de 55 anys.
Source link