Julia Otero va anunciar fa una setmana al seu programa de ràdio que té càncer. Ho va fer des de Julia en la Onda, en antena des del 2007. “Cal dir les coses pel seu nom”, va afirmar. Amb l’aplom de qui ha passat per diverses intervencions –va tenir un tumor abdominal amb 19 anys–, la periodista va voler relatar als oients amb la seva pròpia veu que ha de fer una aturada a causa de la malaltia, però que no pretén que sigui gaire llarga, ja que el seu metge li ha recomanat que de tant en tant es deixi caure per l’estudi. El seu pronòstic és bo. De fet, continua en contacte diari amb el seu equip, segons explica la subdirectora del programa, Carmen Juan, que s’ha posat al davant del micròfon des de fa un parell de setmanes.
Amb 61 anys, Otero és una de les periodistes més rellevants d’Espanya i la seva trajectòria, forjada entre els micròfons de la ràdio i les càmeres de la televisió, ho demostra. Els qui hi han treballat asseguren que és senzilla i honesta. Evita que el seu nom destaqui massa en el seu programa, fidel com és a la defensa del treball en equip i dels professionals que han estat durant anys al seu costat. No l’entusiasma que el seu espai es digui Julia en la Onda, per això l’anomena Jelo, escurçant-lo. Reconeix que prefereix noms més impersonals, com a 3×4, La Luna, La Columna o Las Cerezas, alguns dels títols que la van portar a entrar a les llars de tots els espanyols a través de la televisió.
Una d’aquestes col·laboradores és Juan, que la coneix des de fa 40 anys. “Dirigeix de forma transversal, sap escoltar, té talent i un profund olfacte”, afirma sobre la seva cap, a qui també està molt unida personalment. Destaca la seva enorme curiositat pel món i les persones. “És molt autèntica, molt persona”, emfatitza, i bona mostra d’això és “l’ona d’afecte i estima” que ha desencadenat l’anunci de la seva malaltia.
Comunicadors com Carles Francino, Pepa Bueno, Dani Rovira, Jordi Évole o Ana Pastor, polítics de diferents partits com Pablo Casado, Inés Arrimadas i Ada Colau i fins i tot el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i una infinitat de persones anònimes han enviat missatges de suport a la periodista, coincidint a assenyalar que és una de les veus més importants i indispensables de la comunicació a Espanya. La subdirectora del programa reconeixia que estan molt agraïts per les mostres d’afecte que els arriben per diferents vies. Francino, per exemple, li va enviar una abraçada a “una persona amb qui cada dia ens barallem a aquesta hora per aconseguir l’atenció i l’afecte dels oients”.
El seu carisma davant de la pantalla és un dels aspectes que n’han destacat aquests dies els seus seguidors. Sergi Schaaff, que era director de programes de TVE a Catalunya, explica que quan la va conèixer va ser un “enamorament professional”. De seguida es va adonar que serviria per a la tele, “per la seva manera de parlar i la seva fotogènia”, apunta. Animal de ràdio, va passar pels serveis informatius de Radio Miramar i la Cadena Cope, per arribar a Onda Cero el 1991, l’ona on acumula més programes. Primer amb La radio de Julia i des del 2007 amb Julia en la onda.
Amb un programa de quatre hores cada tarda, Otero acompanya milers d’oients en les seves tasques laborals o domèstiques, i això és una proximitat que va fent forat. Ara, un buit per als seus fans. Però ella ja ha avisat que tornarà aviat, que quan el tractament l’hi permeti tornarà a “donar la tabarra”. De fet, Juan explica que no s’ha desvinculat gens i que, des casa, en companyia de la seva gosseta Frida, per qui també demostra passió a les xarxes i a la mateixa redacció, quan rep la seva visita, segueix en contacte diari amb el seu equip.
Una de les facetes més aplaudides de la seva manera de fer periodisme. Ha tingut al davant tot tipus d’entrevistats, des de Mario Conde fins a Paul McCartney, però mai ha disparat. El seu art segueix els dictats de la seducció, d’aconseguir respostes interessants construint un ambient proper, perquè l’entrevistat se senti com a casa i es deixi anar. Confessa que no és gens mitòmana, per això potser no es fa enrere en l’art de preguntar. A La Luna (1989) de TVE va començar a mostrar els seus dots. Però el programa que la va llançar a la fama va ser 3×4 (1988), un concurs amb el qual es va fer popular fins al punt de crear tendència amb el seu serrell de punxa, un estil que va marcar una època.
Nascuda a Monforte de Lemos (Lugo) el 1959, Otero va arribar a Catalunya quan tenia tres anys amb els seus pares, ell trompetista i ella mestressa de casa. Va estudiar Filologia Hispànica i la música ha format sempre part de la seva vida, però el destí la va portar a la comunicació. No ha dubtat a mostrar la seva afició per cantar al plató, com quan va interpretar Blue Moon al programa Telepasión española el 1990. Però la seva cançó preferida de tots els temps és My way, en la versió de Nina Simone, segons va explicar en una entrevista a Onda Cero.
Molt unida a la seva tradició cultural gallega, les vaques són un dels seus animals preferits, i al seu poble natal també ha arrelat arreglant-se la casa del seu avi, un recés de pau. S’escapa sempre que pot a Monforte, on l’han nomenat filla predilecta. Com a professional de la comunicació, ha obtingut cinc Premis Ondas, dos premis Micròfon d’Or per la seva feina a la ràdio i a la televisió televisió o el Premi José Couso de Llibertat de Premsa. Discreta amb la seva vida privada, viu a l’acomodat barri de les Tres Torres de Barcelona i s’escapa a la Cerdanya els caps de setmana. De qui no s’ha resistit a presumir és de la seva filla, Candela Otero, que amb 24 anys és metgessa i està fent el MIR. A les xarxes, l’ha mostrat anant a treballar en plena pandèmia amb les seves mascaretes de protecció. La seva relació més mediàtica va ser amb el periodista Ramon Pellicer, amb qui va estar casada sis anys i mantenen una bona relació. Però la parella televisiva no va funcionar i fa més de 20 anys que comparteix vida amb Josep Martínez, que és metge. Té un gran suport fora de les ones, i davant del micròfon, una audiència que li ha demostrat molta estima.
Source link