Salvaje
Ciutat de Panamà, Bogotà o Miami són algunes de les ciutats que ja han conegut aquesta experiència que crida l’atenció, a més de Madrid, on la formula del restaurant Salvaje ha tingut molt èxit l’últim any. Ara és Barcelona qui la tasta. Fusió de cuina japonesa amb l’estil mediterrani en un ambient gens habitual per a aquest tipus de gastronomia, més avesada a la calma. Situat al local on hi havia Bellavista del Jardín del Norte, el restaurant de Messi que va durar dos anys, l’interiorisme és selvàtic i algunes taules estan dins del que semblen coves, de tons blancs, amb làmpares i animals daurats que recarreguen parets i sostres. La música és important i hi ha un discjòquei a la zona central, a més dun altre que domina l’espai dels lavabos, on s’hi pot fer una copa. Tot indica que aquí els va la festa. Quan els wats pugen, els ballarins s’enfilen en una barra central i tot s’anima. El personal els acompanya picant de mans i fent senzilles coreografies, a les quals els clients acaben sumant-s’hi. La cuina, a càrrec del xef Fermín Azkue, també és per picar de mans. Es pot menjar en una taula o a la barra, veient el sushiman en directe.Val la pena engolir d’un mos els nigiris (de toro, calamar o foie amb salsa d’anguila) i tastar qualsevol de les propostes de sushi. De la robata (cuina a la brasa), destaquen peixos com el llobarro o el turbot, el xai glacejat o la carn de wagyu. Carrer Enric Granados, 86, Barcelona.
Sumac & Mambo
El sumac és una espècie àcida molt utilitzada en la cuina iraniana i una pols d’intens color vermell que porten molts dels plats del nou Sumac & Mambo, cuina d’arrels iranianes amb algun toc mediterrani on predominen els plats a la brasa, a les mans de Pantea Group, propietari de Chaka Khan, Anita Flow o Can Fisher. El local està dividit en dos espais, el Mambo te’l trobes només entrar i és més informal, però la carta és la mateixa. El Sumac està al fons, al voltant d’una cuina a la vista que es veu des de tots els punts de la sala. Li diuen la casa de les flames perquè aquí els plats principals estan fets a la brasa. Podeu començar amb un hummus de de carbassa, cúrcuma i llavors o una anguila fumada amb escuma de formatge feta, cogombre adobat i oliva kalamata fregida. De les flames, sobresurt l’espeto de vedella koobideh damunt d’un pa naan, que porta una salsa d’espècies per rellepar-se els dits, el kebab de filet amb moll de l’os, el pop marinat amb salsa harissa o l’alvocat al carbó amb hummus de coliflor. De postres, podeu descobrir la kunafa farcida de formatge al forn, un plat molt típic iranià. Carrer Enric Granados, 30, Barcelona.
Enriqueta
Cuina sana i coqueta. Així es defineix Enriqueta, del grup Casamadre, un restaurant que aposta per la cuina tradicional maridada amb la internacional. Gemma Ginesta va idear aquest projecte pensant en la cuina que feia la seva àvia, Enriqueta, a la ment. Però va decidir que aniria més enllà per adaptar-lo al món actual amb receptes d’altres llocs del món que ha visitat i l’han seduït pels fogons. Una aposta que dona com a resultat plats com la bomba de tomàquet amb formatge stracciatella a l’interior, pesto i perles d’oli d’oliva, les pappardelle (fetes artesanalment) amb fruits del mar; la causa amb ají groc i pop; els tortelli de remolatxa i formatge de cabra, la tagliata de llom argentí, el bacallà confitat amb mandarina i llit de patates o la orada semicurada amb kimchi. L’espai també respira aquesta recivindicació de la tradició culinària de les àvies amb alguns elements antics, com la balança Berkel blanca que presideix el menjador només entrar. Carrer Enric Granados, 107, Barcelona.
Els ous
Una façana groga com el rovell d’un ou crida l’atenció al carrer Enric Granados, gairebé a la cantonada amb Provença. I el nom del local, Els ous, deixa clar a què es dediquen. La carta és curta i reduïda als ous estrellats (ecològics) i les patates fregides, amb alguns entrants com els pebrots del padró, l’amanida de tomàquet i ceba o el cruixent de brie. A la base d’ous i patates s’hi poden afegir diferents ingredients, com pernil ibèric, foie, camarón a l’allet, sobrassada i mel o morcilla. Un parell d’ous sempre són millor que un de sol i així recomana que els demaneu Jaime Garza, encarregat de la cuina, perquè ja fa temps que hem desterrat la creença que se n’havien de consumir amb moderació. Si preferiu un àpat més lleuger teniu l’opció de demanar la base de verdures en lloc de patates, i aleshores la preparen amb una barreja d’hortalisses que inclouen carbassó, pastanaga, mongetes verdes, pebrot vermell i verd, o també teniu l’opció de fer la base de xanguet a l’andalusa. De postres, podeu seguir la línia del restaurant amb el gelat d’ou. No us embafareu perquè té un toc de vainilla que emmascara força l’ou. Carrer Enric Granados, 58, Barcelona.
Chez Kessler
Encara que l’adreça sigui carrer València, Chez Keshler està al xamfrà amb Enric Granados. És un nou restuarant vegà que confirma que aquesta oferta no és cap tendència, sinó que respon a un públic cada vegada més nombrós a la ciutat. Aquí podeu esmorzar bols de cereals o d’açaí, coca de plàtan, pastís de formatge sense sucre amb sucs naturals, tes o cafès. Per dinar i sopar teniu plats com els espaguetis de carbassó al pesto o l’amanida cítrica de cuscús, verdures i poma fumada. Els diferents hummus, com el de remolatxa o el d’àlfabrega, també són un bon entrant. Com a principals, la green burger, el taco, farcit de llegums guisades, o l’explosió exòtica, un tartar de mango i alvocat, amb ceba vermella i tàperes. Teniu un espai a l’interior i també la terrassa, com en tots els locals d’aquest carrer. Carrer València, 201, Barcelona.
Source link