Són sis arquitectes que tenen 32 o 33 anys i acaben de guanyar el primer premi del concurs convocat per l’Ajuntament de Barcelona per redissenyar un de cada tres carrers del districte de l’Eixample. Un ambiciós projecte de transformació de l’espai públic que busca fer fora els cotxes i tornar l’asfalt als veïns. Es van conèixer a la universitat, es diuen Cierto Estudio i el 2017 van guanyar un altre concurs internacional, aquesta vegada per capitanejar la definició d’un conjunt d’habitatge públic que es construirà a la plaça de les Glòries. Allò va ser un abans i un després, diuen. Això d’ara, un pas més.
“Com a arquitectes el nostre objectiu és millorar la vida de la gent. Hem fet habitatge privat, públic i fer el salt a l’espai públic suposa la possibilitat que les nostres idees tinguin el màxim impacte”. Parla Lucía Millet, una de les sis arquitectes de l’estudi, una cooperativa en què, igual que qualsevol projecte porta les sis firmes, a l’entrevista responen les sis veus. “Ens agrada abordar nous reptes, no som especialistes en res i ens motiven projectes diferents perquè entenem que tenir una mirada fresca també és positiu i uns es complementen amb els altres”, afegeix Carlota de Gispert.
Per treballar, s’organitzen en equips de dos que agafen les regnes de cada projecte o encàrrec, però en una reunió setmanal la resta també aporta. Tan coral és el dia a dia al despatx, que la composició de les parelles varia d’un projecte a l’altre.
En l’ampli espai de l’oficina, s’intueixen alguns dels recursos que repliquen als habitatges: les estances no han de ser ser quadrades. Sovint alguna de les cantonades no dibuixa un angle recte sinó una diagonal, com una mossegada en el quadrat on col·loquen les obertures (portes i finestres) i que tenen diversos usos: crear espais mixtos entre l’interior i l’exterior dels pisos, protegir del soroll del carrer, crear recorreguts que no són en línia recta o perspectives llargues entre les estances.
Unes diagonals que recorden els xamfrans de l’Eixample. Encara que és casualitat, perquè les van aplicar abans del concurs dels nous carrers. Caminar des del centre, es deia la candidatura amb què es van presentar juntament amb l’equip B67 Palomeras. “Era una declaració d’intencions, sobre la necessitat de tornar el protagonisme i els vianants al centre del carrer i no imposar els recorreguts lineals dels cotxes”, explica de Gispert. Són conscients que els nous carrers generen debat i Millet apunta: “No hem pensat només en els que estan d’acord amb el pla, volem seduir tothom, l’espai públic és de tots”.
En aliança amb l’arquitecte Franc Llonch, Cierto Estudio va guanyar prèviament el concurs dels habitatges de Glòries. A més de dissenyar 51 dels 238 pisos, la cooperativa definirà els volums i coordinarà la tasca de quatre equips més. Aquí, el repte era encaixar els edificis d’habitatges en un solar: van optar per no dividir els volums sinó ubicar-los en el perímetre, creant dos grans patis interiors per als veïns i un passatge públic que travessa el conjunt. Tot l’edifici serà de fusta, explica Marta Benedicto, que destaca una de les claus dels pisos: “Totes les habitacions tenen una mida similar, de manera que no tenen un ús predeterminat, una ambigüitat que fomenta la flexibilitat”.
Enginyosa és, en el projecte, l’escala que formen els volums dels edificis perquè tothom tingui sol. O la solució per a les passarel·les d’accés als pisos. “No és una façana en línia recta, sinó que dibuixa unes reculades que generen espais en la part comuna de l’edifici que els veïns es poden apropiar” per estendre l’habitatge, explica Anna Llonch.
Contentes pel reconeixement de la seva feina, les arquitectes de Cierto Estudio alerten que malgrat el glamur de l’ofici, els equips de joves arquitectes viuen instal·lats en la precarietat. “Encara no ens guanyem la vida amb alegria”, resumeixen gràficament
La cuina al centre: pisos amb perspectiva de gènere
Fora de Barcelona, les arquitectes de Cierto Estudio tenen entre mans una casa a Menorca o 67 pisos socials al Masnou. Com als de Glòries, el projecte “reivindica espais comuns i oberts, cobertes i escales de transició entre l’espai públic i privat, jugant amb la dualitat entre la intimitat dels habitatges i la participació en la comunitat”, defineix Ivet Gasol. La seva companya Clara Vidal explica com, pensant des d’una perspectiva de gènere i igualtat, l’eix dels habitatges són “la cuina i el menjador, una peça social, central, la que té més superfície, on tothom participa i actua com a distribuïdor, evita passadissos i gaudeix de la ventilació creuada entre les dues façanes”. Gasol, al seu torn, insisteix en la idea que als pisos no hi hagi espais de primera i de segona: “L’ideal és que els màxims espais possibles tinguin la màxima qualitat i que en funció dels seus habitants els jerarquitzin i adaptin a diferents formes de vida o etapes”.
Source link