L’octubre ha estat un mes d’ensurts. Primer va transcendir la història dels 10.000 soldats russos que Víctor Terradellas –exresponsable de Relacions Internacionals de Convergència– tenia pràcticament emparaulats per apuntalar, arribat el moment (que no va arribar), la independència de Catalunya. Després, Eduard Pujol, exportaveu de Junts per Catalunya i presumpte assetjador sexual, es va exculpar a través d’un vídeo de les seves suposades activitats delictives. El document autoexculpatori va ser televisat als Telenotícies de migdia i nit i reblada per Més 324.
Amb aquest panorama no és estrany que aquest octubre ningú s’adonés que el dia 23 es complia un any de la unànime aprovació pel Parlament de la llei per tornar a les majories qualificades en l’elecció del govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA): TV3 i Catalunya Ràdio. Si la pandèmia ho permet, falten quatre mesos per a la convocatòria electoral catalana, però no hi ha ganes ni pressa per democratitzar els mitjans públics catalans. Els partits polítics, tan unànimes a l’hora d’aprovar la llei, no es posen d’acord per desactivar aquest magnífic altaveu de propaganda en què el Govern ha convertit TV3.
La majoria independentista ja està satisfeta –sempre hi ha matisos– amb el funcionament actual dels mitjans públics. I l’oposició sembla que ha dimitit del seu paper. Ciutadans creu que la CCMA no té solució i que estaria millor parcialment privatitzat i amb el pressupost retallat en un 50%. El PSC veu raonable esperar a les noves eleccions i majories. I comuns, PP i CUP, per motius diversos, semblen resignats a esperar.
Mentre arriba el futur, el present és com és. I en programes com Tot es mou –que com que no és informatiu no passa l’anàlisi del Consell de l’Audiovisual– fa uns dies s’han pogut sentir preguntes de substància periodística com la de la consellera de Justícia, Ester Capella: “Vostès voldrien aprovar moltes mesures contra els desnonaments, però no hi tenen competències, oi?”.
Minúcies a part, un dels recents plats forts ha estat la informació facilitada pels Telenotícies sobre el cas Voloh, que en un primer moment va girar entorn del somieig rus. Fins dimecres passat, i gràcies a una crònica parlamentària sobre la sessió de control, no es van esmentar als informatius els presumptes negocis que tant Xavier Vendrell, exconseller d’ERC, com David Madí, exassessor d’Artur Mas, pretenien a dur a terme a l’ombra de la “revolució des de baix”. Al canal públic no han aflorat, per descomptat, les converses entre Madí i Pilar Rahola sobre el presumpte control que els “estalinistes” d’ERC –segons la periodista– mantenen sobre TV3. Rahola es lamentava que el director del canal autonòmic –”venut” al cavall guanyador d’ERC– voldria eliminar una de les seves tres aparicions setmanals a la televisió pública, cosa que finalment va evitar la providencial i democràtica intervenció de Carles Puigdemont.
Segons els investigats, no hi ha cap “Estat Major” del procés, però en aquesta revolució “des de baix” alguns actuen com a autèntics mariscals soviètics. Per amagar aquest destorb jeràrquic, la presentació del cas Voloh als informatius del canal autonòmic ha abundat la tesi de la causa general contra l’independentisme. Hi ha contribuït la investigació deficient del cas, plena de llacunes i despropòsits i liderada per Daniel Baena, tinent coronel i cap de la unitat judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya. El guió servit per Baena –sense proves concloents i amb més estómac que cervell– ha desembocat en la posada en llibertat de tots els detinguts i ha constituït una aportació fonamental per al triomf del llibret “Espanya ens persegueix”.
Està prevista l’emissió de vuit programes sobre el procés comprats a Mediapro per uns 800.000 euros. La graella de TV3 quedarà alterada. Els documentals arribaran, si se segueixen els plans previstos, en lots dobles durant quatre dimarts consecutius. La CCMA ja va comprar a la productora de Jaume Roures i Tatxo Benet tres reportatges sobre les fites del procés que es van emetre al gener, juny i desembre del 2018. No van ser d’encàrrec. El director de TV3, Vicent Sanchis, els va veure ja acabats i els va trobar tan bons que els va comprar i els va emetre. La graella es gestiona segons el gust del director i dels seus amics, per això no és estrany que no hi trobin plats indigestos com la corrupció del cas 3% i la família Pujol.
L’ecosistema processista té un present brillant i un prometedor futur preelectoral a la televisió de tots els catalans. La llei aprovada fa un any dorm en el plàcid son dels justos.
Source link