Les noies del primer equip del Barça han canviat radicalment el paradigma. I ho han fet en diverses direccions, en diversos àmbits. En primera instància, pel joc desplegat. Com juguen!!!! El joc que practiquen sí que és ADN Barça en pura essència. Pressió asfixiant al rival, jugades al primer toc, visió de la jugada, reacció ràpida, defensa sòlida,… i la resta acaba caient. Són autèntiques artistes a dins d’un camp de futbol. N’estic convençut que s’ho passen bé jugant a futbol, i el que és millor, ens ho fan passar bé a aquells que les mirem.
El futbol femení és molt més net que el masculí, que això no vol dir que sigui tou. Quan s’ha d’entrar dur, s’entra i quan s’ha de posar el peu, s’hi posa. Però les trampes i trampetes que tant sovint he denunciat des d’aquesta columna i a les que ens tenen tan acostumats els mascles futbolistes, no es donen en el futbol femení. I això és una benedicció.
Però tan important com el joc desplegat és la idiosincràsia del nou espectador del Camp Nou. Moltes dones, no sé si més o menys que homes però tant se val, i moltíssima gent jove, adolescents i infants que estan entusiasmades, especialment elles, amb les seves ídols. Les jugadores del Barça han provocat un canvi de paradigma brutal en l’univers culer, en el món del futbol femení, i m’atreviria a dir que en el món de l’esport femení. I això entronca perfectament amb el món que ve, amb aquesta societat tan líquida i confosa que ens està portant el segle XXI però que, finalment i al cap dels segles, posarà les dones als llocs de decisió, als llocs de poder, als lloc de referència.