Sobre la paret decorada amb un cartell de la pel·lícula Jules y Jim, de François Truffaut, es veu un adhesiu amb un graciós dibuix que formula la següent pregunta: “Què tenen en comú Mad Men, Reservoir Dogs i Chaplin?”. La il·lustració mostra Charlot amb un dels vestits del personatge de Peggy Olson de Mad Men, fumant un cigarro i subjectant una pistola davant una orella retallada. La resposta es llegeix just a sota: Filmin. És fàcil que l’adhesiu passi inadvertit entre el colorit mobiliari, d’on pengen cartells de pel·lícules com Fellini 8½ i Fin de siglo i apareixen en racons i passadissos prestatgeries atapeïdes de llibres sobre l’obra d’Anthony Mann o Alfred Hitchcock, guions de Calle Mayor o Plácido, anuaris dels cinemes Renoir i col·leccions de Costa-Gavras en DVD. Amb tot, l’adhesiu, un reclam publicitari del 2012, sembla que guarda un valor simbòlic, anticipant de manera gràfica el sentit del que és avui la gran plataforma espanyola de cinema online: un fabulós híbrid de pel·lícules clàssiques, films independents i sèries de prestigi amb què competir contra els gegants del sector com Netflix, HBO i Amazon Prime.
Davant l’adhesiu, al voltant d’una taula rodona, es troben els tres fundadors i directius de Filmin: Juan Carlos Tous, director executiu, Jaume Ripoll, responsable editorial i de continguts, i José Antonio de Luna, encarregat de les relacions institucionals i desenvolupament de negoci. Són la cúpula d’una companyia que ha tancat el millor any de la seva història des que es va crear el 2007, gràcies a una facturació el 2020 que ronda els 15 milions d’euros, una mica més del doble que l’exercici anterior, i uns beneficis que superen els més de 800.000 euros del 2019. I no només això. Filmin s’ha associat als fons de capital risc Nazca Capital i Seaya Ventures, accionista de Cabify i Glovo, per consolidar-se en el mercat i impulsar la seva internacionalització. “Aquest acord dona força al nostre projecte, ens permet millorar la nostra tecnologia i consolidar-nos a Espanya, Portugal i altres territoris europeus i llatinoamericans que considerem vàlids, perquè hi ha espectadors que demanden els nostres continguts”, explica Tous. La primera conseqüència d’aquestes bones notícies és una altra bona notícia: Filmin farà el 2021 una sèrie de producció pròpia.
A les oficines de Filmin, ubicades a Barcelona davant l’Hospital Plató, s’entra travessant un vestíbul on descansa una moto Vespa que recorda a la de Vacances a Roma. Hi ha desenes de cartells dedicats a Cameo, una distribuïdora que des dels seus començaments editava els DVD d’El Deseo, Gólem i Wanda Films, entre altres productores. Cartells de La gran bellesa, Volver i Blancanieves amb firmes dels directors o protagonistes pengen a la primera planta i, a simple vista, es percep que el nom d’aquesta empresa pionera en la distribució de cinema independent i d’autor és clau per entendre l’origen de Filmin.
Cameo va ser creada el 2003 per Tous, un distribuïdor de pel·lícules en VHS als 90 que es va aficionar al cinema quan se saltava les classes a l’escola per assistir a les sessions dobles de la sala Pelai de Barcelona i divertir-se especialment amb els westerns. El 2004 va reclutar Jaume Ripoll, el pare del qual va ser programador de cinemes a Mallorca i va obrir diversos videoclubs als 80. “Amb tan sols nou anys, em passava el dia recomanant pel·lícules que veia al videoclub”, recorda Ripoll, que va estudiar direcció cinematogràfica a l’escola de cinema de Barcelona ESCAC. El 2005, després d’abandonar Sogecable, s’hi va incorporar José Antonio de Luna, un gran aficionat al cinema manga que es va fer amic de Tous durant la seva etapa a Manga Films.
Els tres van fer equip en aquella oficina de “vuit metres quadrats” de Cameo al carrer de Calvet i es van abocar a “un repte”. “Teníem molt coneixement de cinema en l’àmbit domèstic i sempre parlàvem que el futur seria digital”, explica Tous. El repte era muntar “un projecte que no hi havia a Espanya sense saber gaire bé què era”, en paraules de De Luna, qui la nit abans del seu casament va fer un pla de negoci per a aquell futur. “Així de clar ho tenia”, diu entre rialles. El pla anava en la mateixa direcció que la realitat en altres sectors culturals, com apunta Tous: “Veient el que estava passant amb Napster en el món de la música, ens vam dir que no tardaria a passar amb el cinema i que havíem d’avançar-nos oferint una distribució online”. Però fins al 2007 no va néixer una nova empresa que prenia el seu nom d’una idea de Ripoll. “Se’m va ocórrer perquè uneix les paraules film, que en anglès significa ‘pel·lícula’, i in, que pot significar ‘dins’, però també ‘independent’”. Una tarda, Ripoll li va enviar per SMS el nom a Tous, que estava mirant un partit del Brasil durant el Mundial d’Alemanya, i li va respondre: “Gol de Ronaldinho”. Ho tenien: el seu repte es diria Filmin.
Tanmateix, el gol va ser en fora de joc. Filmin, que disposava de la confiança de productors i distribuïdors espanyols per posar les seves pel·lícules sota demanda, va rebre una patacada. Entre 2007 i 2010, la plataforma xocava contra la pirateria i va consumir tots els seus recursos. “No hi havia ecosistema de tecnologia streaming a Espanya i els pirates ho feien millor que nosaltres”, explica Tous. Necessitaven bons proveïdors dels Estats Units, però no tenien diners. “Estàvem molt frustrats”, recorda Ripoll, que va arribar a redactar una carta de dimissió que mai no va arribar a parar enlloc. La seva salvació va ser la Unió Europea el 2012. “Vam anar a Brussel·les amb l’Ipad sota el braç a explicar el nostre projecte”, assenyala el director de continguts. “I ho van entendre, perquè la UE sap que la cultura és una font de riquesa. Ens van donar diners i ambició”. Filmin es va poder assentar amb un model que permetia tant el lloguer de títols com la tarifa plana. També van operar com a agregadora de continguts per a Movistar, Vodafone i Apple.
L’ajuda de la UE va ser la seva primera gran llançadora d’enlairament, però no l’única. Paradoxalment, l’altra va ser l’arribada de competidors. Malgrat que la plataforma estava consolidada, els números continuaven sent vermells. El paisatge només va canviar amb el desembarcament de Netflix a Espanya a finals de 2015, seguir d’HBO. “Ells van fer gran el pastís”, reflexiona el director executiu. Des d’aleshores, van encunyar un lema: “Som el complement perfecte”. El 2017, després d’una dècada des del seu naixement i amb una cultura de streaming consolidada, aquest complement especialitzat en cinema antic i d’autor va donar beneficis per primera vegada. Per fi, econòmicament, la resistència valia la pena. “Els beneficis van arribar amb una identitat ja creada”, assenyala Ripoll.
L’oficina de Filmin transmet la seva identitat. No només pels cartells de pel·lícules, sinó per una altra classe de detalls, com la picada d’ullet a una catifa vermella que a l’ascensor per pujar a la segona planta, on hi ha molts televisors i un projector per a una pantalla gegant a tall de sala, o per la informació visible en gràfics sobre un catàleg de 15.000 títols, del qual el 65% és cinema europeu. I d’aquest 65%, un 16% és cinema espanyol. La resta és cinema independent d’arreu del món, “un cinema no tan comercial i de crispetes”, en paraules de Ripoll, que explica com a fites l’adquisició de les pel·lícules de Metre Goldwyn Mayer, Universal i Sony. “Vam néixer com una plataforma per fer caure clixés del cinema independent”.
Un dels senyals més característics de Filmin són les seves col·leccions, que agrupen pel·lícules entorn d’una idea, com moltes playlists de Spotify. En total, són més de 250 a fi de “fer atractiu el que a priori podria no ser-ho per a un usuari”. A Filmin els agrada dir que treballen amb “algoritmes de peus i de cap”, això significa que tot el catàleg depèn de Ripoll i el seu equip, que creen categories segons l’actualitat, les efemèrides i fins i tot l’estat d’ànim. Sobre la paret més gran de la segona planta, un gràfic mostra les 45 col·leccions més vistes. El rànquing es mesura amb globus que s’enlairen segons el percentatge de consum de l’usuari. El globus més elevat correspon a la col·lecció Las 50 mejores películas del siglo XXI. Li segueixen globus subjectes a Top descubrimientos 2018, Cult movies, Cuentos de verano i Las favoritas de Pedro Almodóvar. En un altre passadís, una pissarra té un tortell dibuixat amb més col·leccions. Algunes de les més variades i que han funcionat bé són Ecos y reflejos de Rosalía, Cine de tacitas, Lo que ve Joker i Suspiros de primavera. Qualsevol que bussegi pel seu catàleg pot trobar-ne més: des de Películas cortas fins a Escenas a la italiana. Al tancament de l’edició d’aquest reportatge, les últimes a incorporar-se van ser Los dandis, a propòsit d’Anatomía de un dandy, el documental sobre Francisco Umbral i Homenaje a Jean-Claude Carrière, després de la mort del guionista i actor francès, estret col·laborador de Buñuel. “Vam plantejar Filmin com un espai acollidor on navegar sigui enriquidor. La idea és que passejar pel catàleg sigui com passejar per una llibreria càlida”, explica Ripoll. Aquesta llibreria, a més, té el seu propi diari digital: The Filmin Times, una aplicació web que vincula el setè art i la història contemporània amb la idea d’ampliar l’abast del cinema europeu. I també té la seva pròpia fira: des del 2010, Filmin està darrere de l’Atlàntida Film Fest, un festival de cinema alternatiu i d’autor que se celebra a Mallorca i que l’any passat va commemorar la seva desena edició amb una versió a internet a causa del coronavirus.
La pandèmia ha estat, precisament, un moment decisiu en el creixement de Filmin. El confinament decretat el març del 2020 va disparar el consum de cinema i sèries per streaming. Va ser un veritable canvi de paradigma. “Va arribar moltíssim espectador nou i vam haver de fer molta inversió i adaptar molt ràpidament la nostra arquitectura”, explica Tous. “Vam passar de zero a cent”, afegeix De Luna. Des del 2017 van anar sumant rècords històrics de subscriptors cada mes, però després de l’esclat del coronavirus van fer “un salt brutal”. Segons el responsable de negoci, el sector del vídeo sota demanda es va convertir per a l’espectador “en una via d’escapament molt important en una situació dramàtica”, però també, amb els cinemes tancats o a mig gas, “en una via essencial de distribució per a la indústria audiovisual”. Tant és així que l’últim any, alguns festivals espanyols i europeus, com el Festival de Cinema de Sevilla, Sitges o My French Film Festival, han estrenat les seves pel·lícules a la plataforma.
Tanmateix, com a la resta de les companyies de sèries i cinema digitals, no es faciliten les dades de subscriptors. Ells es defensen. “Si l’actor més gran del mercat no el dona i no és transparent, la resta no el podem donar si no sabem la nostra dimensió real”, explica el director executiu de Filmin. L’actor més gran és Netflix, que compta amb 4,17 milions de subscriptors de pagament, segons un informe de la consultora Digital TV Research. “A més, vam competir en un mercat en què Netflix i Amazon no són el mateix. Com a companyies són diferents”. De Luna comenta que als productors i distribuïdors se’ls donen les dades de consum dels seus productes, però que, a diferència dels mitjans de comunicació, que faciliten els seus nombres de lectors i subscriptors, aquest mercat visual a internet no està sotmès a les exigències de la publicitat. “Si tinguéssim publicitat, no hi hauria cap dubte que estaríem totes auditades i subjectes a aquesta informació perquè d’això dependria l’interès dels anunciants. Seria un mercat més esportiu”. I tots tres afegeixen una cosa més: Filmin, amb seu a Barcelona, tributa a Espanya i està obligada a donar tota la informació a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), regulador del sector. Netflix, HBO, Amazon Prime, Sky i altres serveis de televisió de pagament a la xarxa no han de retre comptes al regulador sobre la seva activitat ni paguen cap impost. Una circumstància que, segons està previst, corregirà la nova Llei General de la Comunicació Audiovisual, presentada pel Govern espanyol, que iguala les companyies de vídeo en web amb les televisions privades en la producció audiovisual, de manera que hauran d’aportar el 5% dels seus ingressos operatius per finançar el cinema europeu i el 3% dels seus ingressos bruts per a RTVE. De fet, Netflix ha començat a tributar a Espanya des de l’1 de gener d’aquest any.
Filmin és un ésser menor davant d’aquests gegants, toti que ja els mira “sense por” i amb orgull de la seva identitat, “aquesta combinació de Frankenstein”, en paraules de Ripoll, il·lustrada a l’adhesiu que conjuga Chaplin, Mad Men i Reservoir Dogs. A prop d’aquest adhesiu, un plafó mostra els perfils dels principals usuaris de Filmin. Són fitxes informatives, amb els seus gustos i costums, preparades amb un toc d’humor, en les quals es destaquen quatre: cinèfils joves, hipsters, moderns senior i clàssics. Uns pòstits indiquen que cal sumar-hi nous perfils, com per exemple els estudiants de cinema. Tot apunta que el 2021, amb el fenomen de Filmin creixent, s’hi hauran d’afegir uns quants pòstits més.
Source link