La crispació augmenta al Camp Nou des del retorn de la Lliga. No hi ha hagut ni un sol dia per respirar tranquils llevat del partit inicial de Mallorca. La sensació és que la plantilla va d’empat en empat fins a la derrota final i la junta no sap com posar-hi remei després que alguns jugadors i directius discrepin de l’entrenador, Quique Setién. El fitxatge del càntabre no és de moment la solució després de constatar que el problema no era Ernesto Valverde. Passa que s’imposa buscar un culpable i, davant la falta d’autocrítica, el tècnic és l’únic punt de trobada de dues parts tan distants com són el vestidor i la llotja del Camp Nou. Acabat el partit de Vigo, a Setién li xiulaven les orelles pels retrets de futbolistes i la manca de suport dels membres d’un consell preocupat per salvar els comptes dimarts 30 de juny.
Abans hi havia malestar, després va arribar la frustració i ara es parla d’impotència al Barça. L’equip ja no pot sostenir el club, desorientat com està el consell de Josep Maria Bartomeu, colpejat pel Barçagate en vigília de les eleccions del 2021. La política esportiva i institucional depenia de Leo Messi i quan el 10 ha deixat de marcar gols el Barça ha quedat a la mercè del Madrid. I, en situacions extremes, el barcelonisme s’ha acostumat als missatges de Gerard Piqué. “Recordeu una cosa, som el Barça i això encara no s’ha acabat. Lluitar fins al final forma part del nostre ADN. El cap ben alt i dimarts [reben l’Atlètic] anirem a totes”, va escriure a les xarxes socials en un missatge contradictori al que havia enviat després del 0-0 de Sevilla: “No crec que el Madrid perdi gaires punts. Serà molt difícil guanyar aquesta Lliga”.
El desconcert s’expressa en Arthur Melo. Un futbolista que va ser presentat com el substitut de Xavi i que amb el temps s’ha extraviat com han fet tants migcampistes —Turan, André Gomes, Coutinho, Denis Suárez, Rafinha, Paulinho, Vidal o Aleñá— i s’ha convertit en l’únic actiu perquè la directiva quadri els números, intenti posar fora de perill el seu patrimoni i no hagi d’avalar el pressupost rècord dels 1.000 milions del que va presumir Bartomeu.
L’exemple d’Arthur
Arthur ha estat obligat a renegar del Barça, humiliat per jugar els últims minuts de Vigo, exigit perquè viatgés de nit a Torí per signar amb la Juve, i ara se l’insta a continuar amb la samarreta blaugrana fins que s’acabi la temporada per si el necessita Setién. Se sent maltractat per la directiva i pel cos tècnic després que se l’assenyalés com un jugador sospitós per la seva escassa rellevància al camp des que va ser fitxat del Gremio. Al brasiler, i a diversos jugadors, els rebenta que l’entrenador no pari de parlar sobre qüestions tàctiques i de rendiment individual, com es va apreciar a Vigo. El tècnic ha estat escarnit amb les declaracions públiques de Luis Suárez i en línia interna al vestidor de Balaídos. El discurs de Setién no fa fortuna al grup de Messi i això desespera Bartomeu. “I si ens hem tornat a equivocar d’entrenador?”, coincideixen a preguntar-se al Camp Nou. Els futbolistes s’han distanciat de Setién i busquen un tècnic a la seva mida sense adonar-se que envelleixen malament al voltant de Messi, que va fer 33 anys i negocia la seva renovació amb Bartomeu.
“Tothom està amb la soga al coll, aquí ningú s’ho passa bé”, va concloure Setién en una entrevista concedida al diari Ara. El tècnic és sospitós i el president encara no ha decidit com exposarà l’auditoria pel Barçagate i que delata els problemes jurídics i econòmics de la directiva de la mateixa manera que el fitxatge de Griezmann simbolitza la fractura entre el vestidor i Bartomeu. Hi ha una sospita sobre les gestions de la junta i la direcció tècnica del Barça.
La davallada és estructural per la falta d’una política esportiva, condicionada, a més, per les urgències econòmiques que s’han agreujat amb la covid-19. Ara s’assenyala els entrenadors després que s’hagi canviat la direcció esportiva i hagin dimitit els rectors de l’àrea econòmica que encapçalava Enrique Tombas. Sense lideratge institucional i sentit d’equip, no queda més remei que preguntar per Messi. La màquina trituradora, no obstant això, no té sentiments i el 10 cada vegada està més sol davant del repte de guanyar l’Atlètic i esperar el Nàpols. Ningú se salva de la forca al Camp Nou.
Source link