La mòmia parla català i demana que no l’emprenyin


“Què se suposa que he de pensar després de veure com han permès que uns pocapenes qualssevol em traguessin del fèretre i em despullessin amb aquest fred tan terrible que fa?”. Qui parla en un formidable català és un noble egipci momificat de fa tres o quatre mil anys al qual acaben de destapar i sotmetre a diversos experiments, com aplicar-li corrents elèctrics i fer-li una poc respectuosa incisió al nas. Despertat del seu somni mil·lenari, Granerroris (traducció una mica a l’estil Astèrix de l’original Allamistakeo) critica el comportament dels savis anglesos que l’han tornat a la vida per mor del galvanisme i després hi conversa, explicant-los la seva aventura funerària. Es tracta del famós relat Conversación con una momia, d’Edgar Allan Poe, que, traduït al català, forma part d’una interessantíssima antologia, Les històries del mag Setne i altres relats sobre l’Egipte fantàstic, publicat per Males Herbes en una edició a càrrec de Roger Fortea, llicenciat en Filosofia i amb màster en Egiptologia, a més de poeta i músic.

El llibre és un viatge a l’Egipte més màgic, arcà i esotèric (de vegades desenraonat) i el seu influx en la nostra cultura a través d’una vintena de textos variadíssims que van des de les dues històries de la tradició literària de l’Antic Egipte protagonitzades pel príncep i sacerdot Setne Khaemwaset que donen títol al volum (traduïts per primer cop al català, directament del demòtic, per Joan Giralt i Fortea) fins a contes molt coneguts d’Arthur Conan Doyle (L’anell de Toth) o H. P. Lovecraft (Empresonat amb els faraons, un formidable pastitx de l’autor de Providence que barreja Houdini amb les mòmies i Khefren amb Cthulhu), passant per clàssics, escrits de la tradició hermètica, autors àrabs, renaixentistes, gòtics i alguns poemes, sense oblidar escriptors catalans.

Cal destacar un text fundacional sobre la famosa mòmia de la mala sort el British Museum i la seva carrera de desgràcies (La sacerdotessa d’Amon-Ra, un estudi sobre coincidències, d’Ana Goodrich-Freer), l’inici d’un conte fantàstic del nostre Eduard Toda que mai no es va arribar a escriure (Amenti) i, agradable sorpresa!, uns fragments del famós Kitab al-Kanuz, el Llibre de les perles amagades, el manuscrit del segle XV que era suposadament una guia per a cercadors de tresors (a les ruïnes faraòniques, entre altres llocs) però que van utilitzar per a buscar la llegendària Zerzura,la ciutat i el seu oasi exploradors com el comte Almasy, (el protagonista real d’El pacient anglès).

Cada text de l’antologia està presentat de manera erudita i suggestiva per Fortea, que traça amb gran coneixement de causa un apassionant i lleuger sender per la L’Antic Egipte en la seva dimensió més fantàstica, misteriosa lírica, per l’egiptosofia en oposició a l’egiptologia, Athanasius Kircher vs. Rosetta. Durant el trajecte fa parades en la cultura popular, on no falten picades d’ullet com el cuplet Tuthom Khama de Manuel Sugrañes per a la revista musical Ric-ric de 1925, el record de Terenci Moix, Mika Waltari, Valentí Gómez i Oliver, Christin Jacq, la maledicció de Tutankamon, la “síndrome Stargate” i les referències a Indiana Jones.

L’editor subratlla especialment la importància que es publiquin per fi les històries de Setne Khaemwese en català. Són Setne, Naneferkaptah i el Llibre de Thoth i Les aventures de Setne i el seu fill Si-Osiris. Les històries, contingudes en sengles papirs, daten del 300 abans de Crist i del segle I respectivament. En elles apareix com a personatge literari i protagonista d’aventures el príncep Khaemwese, fill de Ramsès II i una de les seves mullers, Isis-Nefert. Khaemwese, que va ser un alt sacerdot de Ptah a Memfis i famós per haver excavat i restaurat monuments antics, va passar a la ficció com un gran mag coneixedor de sabers arcans i a les històries se’l barreja amb la recerca del llegendari Llibre de Toth, un volum i artefacte que apareix recurrentment a les pel·lícules de mòmies des de la de Boris Karloff, de 1932. Christian Jacq, precisament, va utilitzar Khaemwese, També anomenat Setna, com a protagonista de la seva sèrie de novel·les La tumba maldita (Planeta, 2015).

Déus, tombes i mags

Entre els textos de Fortea apareix un de Llucià de Samòsata en el qual apareix el mag Èucrates, un veritable aprenent de bruixot que pretén emular el gran mag egipci Pàncrates, i un altre del Pseudo-Cal·lístenes sobre la concepció divina d’Alexandre el Gran (la seva mare, Olímpia d’Epir, l’hauria tingut amb el déu Ammó, encarnat en el rei egipci Nectabeu II, deposat pels perses i considerat mag segons la tradició). S’hi inclouen també textos coptes i dos àrabs: un passatge sobre les piràmides i sobre una tomba amb terribles mesures de protecció dignes d’Indiana Jones d’Els Prats d’or, d’Al-Massudí, l’Heròdot àrab, i el citat Llibre de les perles amagades, amb instruccions delicioses i abracadabrants per trobar tresors. De Théophile Gautier, autor de l’emblemàtica La novela de la momia (1858), s’inclou el poema Nostalgias de obeliscos, sobre les desparellades “agulles de Cleòpatra” del temple de Luxor. Poemes egipcis també els del filòleg Tomàs Rúfol (1932-2008), cultivador del gènere fantàstic que va formar part com a epigrafista del salvament dels temples de Núbia el 1962 i que va escriure versos com: “Els antics mugrons brillants de Nut/ s’han tornat estrelles mudes en un cel inabastable”, que recorda a determinada estela en un racó del vell Museu Egipci d’El Cairo…

De l’esmentat conte de Toda, que va ser vicecònsol a Egipte i va participar el 1886 en l’excavació de la tomba de Sennedjem (Ediciones del Viento ha publicat el 2020 A través del Egipto), Roger Fortea lamenta que no continués (n’hi ha només tres pàgines) “el que podria haver estat el primer conte fantàstic de tema egipci de la literatura catalana”. El relat arrenca en el tan actual –pels descobriments- Saqqara i havia de tenir com a protagonista l’encarnació vivent d’un esperit de més de cinc mil anys. Entre les curiositats trobem la història del doctor Alveiros, que acaba ballant amb la mòmia de Tutankamon (abans de ser descoberta), de Vicente Risco; el simpàtic homenatge a Rafael Llopis amb la seva Historia y leyenda de Abdelesar; un transsumpte de l’“àrab boig” lovecraftià Abdul Alhazred (àvid lector, com el seu cognom indica, però no sempre del més convenient) i la frase, que val tot un conte, que surt a Mumbo Jumbo, d’Ishmael Reed, sobre que els seguidors d’Ammó, deslliurant-se d’Akenathon, “van guanyar el 2n Seth”.

Cal destacar-ne les precioses i suggeridores il·lustracions del llibre, entre les quals hi ha un preciós escarabat dibuixat per Apel·les Mestres (del qual s’inclou un poema sobre Isis), una aquarel·la de Howard Carter d’un puput niant en un forat amb un voltor, un gravat de Vivian Denont amb fragments de jeroglífics i l’encantadora princesa amb el pit despullat dibuixada per a una edició de 1929 de La novela de la momia.


Source link