Una temporada diferent i que valora i estima la diferència, un tema que travessa tota la programació. Carme Portaceli va presentar ahir la temporada que comença al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), la primera que emprèn com a directora artística (la primera dona al càrrec) del vaixell insígnia oficial del teatre català. “Volem ajudar a reflexionar sobre la consciència i l’acceptació de l’altre”, va dir Portaceli. “Hi ha un altre món a part del nostre de la norma i cada vegada som més diversos; des del TNC ens en fem ressò”.
D’acord amb les seves explicacions, Portaceli emfatitza els valors socials de la nova etapa que obre al TNC i revesteix l’equipament d’unes responsabilitats ètiques que van molt més enllà de la simple programació de bons espectacles.
A la presentació, la nova directora va parlar de respecte, de tolerància i de llibertat de pensament, i de com pot el TNC contribuir a superar uns temps difícils i a crear una societat millor. Es va referir al “desig d’estar junts, de somiar i de superar la por”, a “ser capaços d’emocionar i compartir”. Portaceli vol prioritàriament convertir el TNC en “lloc de trobada” i per a això oferirà més coses i augmentarà el nombre d’espectacles (fins a 38 propostes), de funcions i d’activitats.
El TNC de Portaceli vols ser, així mateix, “una porta al món”, d’entrada d’artistes i idees, però també de sortida del que ens és nostre”. L’“hospitalitat” definirà el TNC, així com el fet que serà “divers, paritari i sostenible”.
La temporada s’obrirà el dia 18 amb Running for democracy, a la Sala Petita, una obra col·lectiva que reflexiona sobre la democràcia.
La Víctor C, espectacle dirigit per la mateixa Portaceli amb text d’Anna Maria Ricart, inaugurarà la Sala Gran. Es tracta d’una obra sobre Víctor Català (Caterina Albert) i en què Rosa Renom encarna l’autora.
També a la Sala Gran, A man of good hope, sobre la migració, de la companyia sud-africana Isango Ensemble; Prostitución, d’Andrés Lima, protagonitzada per Carmen Machi, i l’estrena mundial d’Ils nous ont oubliés, de la francesa Severine Chavrier a partir de l’obra La calera, de Thomas Bernhard, i que aborda l’aïllament; així com Aisha and Abhaya, de la coreògrafa israeliana Sharon Eyal, i Els homes i els dies, de David Vilaseca, una adaptació de Josep Maria Miró dirigida per l’exdirector del TNC Xavier Albertí.
L’obra de Josep Maria Benet i Jornet estarà present amb un muntatge de Desig, dirigit per Sílvia Munt. Altres obres són Jo, dona, de Marta Carrasco, sobre Lili Elbe, la primera persona sotmesa a cirurgia per canviar de sexe; Harakiri, de Les Impuxibles, sobre el suïcidi; el Macbett de Ionesco per Ramon Simó, o El pes d’un cos, de Victoria Szpunberg, amb Laia Marull, sobre una filla que cuida el seu pare, que ha patit un ictus. També La Estampida amb La cresta de la ola, MKMK, de Maika Makovski, i Fuego fuego, de Manuela Infante. Entre les activitats, una original tancada de dramaturgs i actors al vestíbul del TNC per crear un text i que inclourà ball.
Entre el que Portaceli prepara amb més il·lusió hi ha el projecte 365 dones a l’any d’encarregar obres noves “que donin visibilitat a les dones invisibilitzades”, una cosa que suposa “feina per a estona, vista la quantitat de vides de dones que no coneixem”. Aquest any es reivindicarà Aurora Bertrana, escriptora i violoncel·lista. Portaceli també va destacar l’obertura del TNC a nous llenguatges, com exemplifica el cicle Zip d’aquesta temporada que comença.
Source link