L’ampliació de terrasses elimina 1.300 places d’aparcament de cotxes i motos a Barcelona


L’ampliació de terrasses de bars i restaurants a la calçada per compensar les restriccions derivades de la crisi del coronavirus ha eliminat 1.300 places d’aparcament de cotxes i motos a Barcelona. Divendres passat, última data de la qual hi ha dades, el govern de l’alcaldessa Ada Colau havia suprimit 792 places d’aparcament per a cotxes i 569 de motos per ampliar terrasses. En una plaça de turisme hi caben dues taules, i si són de motocicleta, cada taula n’ocupa tres. El Gremi de Restauració celebra la mesura i l’Ajuntament defensa donar nous usos a les calçades i alliberar espai a les voreres.

L’actual eliminació d’aparcament per situar taules i cadires a la calçada se suma a la que ja va iniciar el govern dels comuns el darrer mandat i que des del 2015 ha anul·lat 3.500 places per estacionar al carrer. Primer es va duplicar la xarxa de carrils bici i es van crear les superilles del Poblenou i Sant Antoni. En aquest mandat, en coalició amb el PSC, ha estat l’afany per guanyar espai públic en entorns escolars o arran de la covid-19 quan s’ha tornat a prémer l’accelerador a restar espai als cotxes.

La ubicació de taules a la calçada, que s’allargarà aquest any i el 2021, no es restringeix al centre de la ciutat. Barris com el Guinardó, el Camp de l’Arpa o l’entorn de la Sagrada Família han perdut durant l’últim mes desenes de places d’aparcament en superfície, tant en zones de residents, blaves per a visitants o de càrrega i descàrrega.

Hi ha trams on les pilones grogues o les anomenades tanques Jersey (grans peces de ciment) són gairebé contínues. És el cas del carrer de Sant Quintí, a la vorera del davant de l’Hospital de Sant Pau. Hi ha bars que han ampliat les terrasses que ja tenien, d’altres la tenen nova i algun mitjà admet es penedeix de no haver-ho fet: assegura que no pensava que la resta ho demanaria i reconsidera fer-ho.

Els restauradors lamenten la falta de clientela, tot i que admeten que aquesta setmana i la passada són “sempre les pitjors de l’any, perquè tothom és fora”. Els dos frankfurts que hi ha al carrer han demanat ampliació. Els dos fan cantonada i es miren. El Sant Quintí ja tenia sis taules de terrassa a la vorera i ha ampliat tres més a la calçada, explica Toni López, que celebra: “Més taules és una ajuda”. L’altre bar no en tenia i ara té dues taules a l’única plaça d’aparcament que hi havia a la cantonada. “Les vam estrenar fa dos dies i hem tingut gent tots dos”, celebrava aquest dimecres la Sílvia, que va haver de desmuntar els para-sols perquè el vent els tombava.

Més cap a l’Eixample, les sol·licituds dels restauradors han eliminat l’aparcament en alguns xamfrans, com a la cantonada entre Lepant i Indústria, on coincideixen un restaurant japonès i un bar. Amb el barri esquitxat de tanques i pilones grogues, una mica més avall espera el dia 25 el bar Caracas, davant del mercat de la Sagrada Família. El local és mini, té 20 metres quadrats, i la terrassa li permetrà mantenir la clientela robada per les restriccions, explica Diego Belmonte.

La tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Ecologia i Mobilitat, Janet Sanz, defensa “l’ús de l’espai públic per a qüestions en les quals guanya més gent, com una activitat econòmica que ho estava passant malament”. Adverteix que algunes d’aquestes terrasses en calçada “han vingut per quedar-se” i anuncia que permetran millorar els espais als restauradors que vulguin invertir construint plataformes per situar les noves taules.

Denegacions a Ciutat Vella i Gràcia

El Gremi de Restauradors aplaudeix que l’Ajuntament hagi permès l’ampliació o implantació de 2.000 terrasses (5.500 taules). “Ha estat l’administració que ha pres les mesures més útils per a un sector molt tocat”, afirma el seu director, Roger Pallarols. Malgrat tot, lamenta la lentitud en els tràmits: es va parlar de 15 dies i han trigat més. El Consistori recorda que es van rebre 6.000 sol·licituds i que es van destinar 72 persones a atendre-les. El Gremi critica, a més, que es deneguin la majoria de les sol·licituds d’ampliació a Gràcia i Ciutat Vella, on la pressió sobre l’espai públic és més intensa.


Source link