Crec que vaig ser dels primers a dir que Catalunya estava malalta d’un virus incurable: el de l’independentisme. I un país malalt, pensava jo, havia de ser coherent i votar la Laura Borràs. Em vaig equivocar. Ella, tan alta, tan apersonada, la que trepitja tan fort, la que sempre ha fet el que li passa pels nassos (i per això està imputada), la que sempre menteix amb tanta convicció, la més addicta al de Waterloo i al ratafiós, la que s’ha bastit una imatge de persona cultivada, tan cultivada que afirma que William Shakespeare és un autor dolent perquè té molts assassinats, i Vladimir Nabokov és execrable perquè va escriure Lolita, una novel·la pederàstica! Aquesta és la Borràs. Com es pot veure, els seus criteris per valorar la literatura mostren que és una gran lectora. A més a més, és la segona dona més creguda de l’univers (la primera és la seva filla, una famosa booktuberque exhibeix aires a les xarxes).
Borràs té una tírria enorme al número 155. Sumant els tres dígits, obtenim 11, just els mateixos escons que ha guanyat Vox, gràcies a ella. La veritat és que l’atzar gasta unes bromes inescrutables. Acostumada a fer el que li passa pels nassos, si fos presidenta ens obsequiaria amb una DUI. Ho faria si no fos perquè el pervers poder judicial espanyol la inhabilitarà. I després ocuparia el seu lloc (atenció cronistes!) el de la gasolina, el que va amb cotxe amb la careta de l’escapolit al seient del seu costat. Un veritable geni.
Qui vulgui comprovar la saviesa de Borràs, només ha de fer que buscar a internet la conferencia inaugural del curs 2015-2016 de la Universitat de Girona. Qui ho faci comprovarà que cita molts noms, un a cada quatre frases. Parla, creguda i segura, amb el preciós sentit de superioritat de qui, de tot, hi entén més que ningú. En anglès, citar tant té un nom: name dropper, en diuen. No sé com es diu en català, però jo proposo que se’n digui caganoms. I espero que l’Institut d’Estudis Catalans reculli aquest suggeriment. Els caganoms tenen la particularitat de citar autors que no han llegit o que han llegit malament, com és el cas de les lectures de Shakespeare i Nabokov que fa la Borràs. Llàstima que no sigui la presidenta! Llàstima que el seu partit hagi perdut quatre-cents mil vots. Quina pena!
He de reconèixer, doncs, que em vaig equivocar. Però potser serà la presidenta del Parlament, i a la sessió inaugural emularà (ve de mula, aquest mot?) la Carme Forcadell bramant “Visca Catalunya lliure!”. El temps dirà si m’he tornat a equivocar.
Source link