México

Barcelona en 12 places de barri

Són llocs de trobada, alguns dels pocs racons que perduren al llarg dels temps, imprescindibles i ciutadans, des d’aquelles àgores de debat i entesa de les antigues urbs gregues, enclavaments de mercat, d’intercanvi, tan necessaris. I avui encara hi són, plenes d’arbres, secretes, discretes, ocupades per les compres del matí, els vellets al sol, els nens amb els seus jocs a la tarda i quan cau la nit són territori dels joves –tot i que avui sigui amb la prohibició de reunir-se més de 10 persones i l’obligació de portar mascareta. Hi ha molts tipus de places i Barcelona n’és plena. Hi ha les places per on tots passem però on mai ens aturem, les més comercials que es van despersonalitzant amb els anys, les oblidades i les secretes, i les que formen part del dia a dia dels veïns. D’aquestes últimes cal tenir-ne cura, ja que, encara que són espais petits, són les que fan la metròpoli més confortable, viva i acollidora.

La capital catalana té un bon ventall d’aquestes places gràcies al fet que a finals del segle XIX i principis del XX els pobles limítrofs es van anar integrant a la ciutat sense perdre bona part del seu caràcter. Gràcia, Sants, les Corts, Horta, Sant Andreu, Sarrià, el Poblenou, el Poble-sec o la Barceloneta són avui, com llavors, llocs acollidors que alenteixen el ritme urbà i aporten a Barcelona un aire, si no rural, sí de petita ciutat.

El centre també ofereix sorpreses agradables. Cal fer una passejada pel Born i altres barris de Ciutat Vella per trobar algunes de les poques places porticades de la ciutat, com la de la Boqueria i la Reial, i un gran nombre d’espais d’origen medieval entre els quals destaquen la plaça del Pi o la del Rei, i que formen part de la Barcelona més visitada. La literatura és una altra manera de recórrer llocs emblemàtics: la plaça del Diamant a Gràcia, on la Colometa de Mercè Rodoreda ballava amb el seu Quimet a la llum d’un fanalet; o el cinema, amb la plaça del Duc de Medi­naceli escollida per Pedro Almodóvar com a escenari de Todo sobre mi madre (1999). Set escultures que formen la paraula Barcino són un dels llegats que l’artista multidisciplinari Joan Brossa va donar a la ciutat i que es pot contemplar a la plaça Nova, al costat de la catedral; i l’obra de Joan Miró Dona i ocell ocupa un dels extrems del parc que porta el nom de l’artista, una escultura que de manera espontània ha batejat la plaça on es troba.

Per conèixer bé Barcelona cal perdre’s pels seus barris descobrint els seus secrets més ben guardats, i sens dubte les places en són un. Aquests oasis enmig del garbuix de la trama urbana s’ofereixen als visitants com a petits tresors, per això hem triat 12 espais on la vida a la ciutat es gaudeix més. És la Barcelona dels seus habitants, llocs perfectes per passar-hi els matins assolellats i fer l’aperitiu —actualment amb la limitació del 50% de l’aforament de bars i restaurants, també a les terrasses—, racons en els quals la banda sonora són els crits dels nens, i el seu decorat, les botigues de tota la vida i els nous bars, restaurants i comerços que hi afegeixen contingut i encant, els arbres, els bancs i les fonts.

Plaça d’Osca (Sants)

La visió de la plaça des de la llibreria Barra/Llibre, un preciós establiment dedicat a la literatura que és una raresa en aquest entorn de bars, és un bonic espectacle amb les seves concorregudes terrasses, molta ombra i bon ambient. Això de l’animació li ve d’antic, ja que aquest espai va ser la seu del mercat de Sants fins al 1913 i avui continua sent un gran pol social d’aquest barri històric barceloní. Al seu voltant s’estenen carrerons amb habitatges baixos, cosa que contrasta amb la seva proximitat a l’estació de Sants, una de les grans terminals ferroviàries de la ciutat. Ideal per fer-hi un vermut al migdia, prendre alguna cosa a la tarda i per a una vetllada superanimada. D’això se n’encarreguen els diferents bars i restaurants que s’alineen al voltant, com l’Homo Sibaris (al número 4 de la plaça), el Teta de Monja (núm. 2), el Som.I (núm. 5) i el Vermut i a la Gàbia (núm. 7). De bars no en falten.

Vista de la plaça del Sortidor des de l'interior del bar restaurant del mateix nom. Un establiment emblemàtic i dels més antics de la ciutat de Barcelona, obert el 1908.
Vista de la plaça del Sortidor des de l’interior del bar restaurant del mateix nom. Un establiment emblemàtic i dels més antics de la ciutat de Barcelona, obert el 1908.

Plaça del Sortidor (Poble-sec)

Des del Paral·lel es puja cap a la falda de Montjuïc i en el trajecte apareix aquest emblemàtic espai del Poble-sec, que atreu segons l’hora del dia un públic ben dispar. Tot i que el sortidor (font amb un doll d’aigua) que li dona nom va desaparèixer del lloc el 1929, la plaça encara manté aquesta denominació. Potser és per la contundent presència del bar restaurant situat en un dels flancs i que porta el nom d’El Sortidor (+34 690 76 57 21). És un dels set restaurants més antics de la ciutat i forma part de la llista de 200 establiments emblemàtics de Barcelona. Obert ininterrompudament des del 1908, tant la façana com l’interior del local conserven la decoració i el caràcter originals.

A la plaça d’Eivissa espera el Quimet d’Horta, bodega de presència impertèrrita des del 1927

Plaça de la Concòrdia (les Corts)

Presidida pel campanar de 40 metres d’altura que corona l’església de Santa Maria del Remei, la de la Concòrdia és una de les places més senyorials. Tancada al trànsit, està envoltada d’edificis noucentistes i conserva alguns comerços antics, com una farmàcia que data del 1860 i el palauet modernista de Can Deu, que avui acull el centre cívic del barri —reobert aquesta setmana— i té una preciosa tribuna de forja. És molt recomanable visitar el pati interior per fer-hi un cafè i contemplar la rèplica de la font de Canaletes de la Rambla que hi ha en un dels extrems. Restaurants com El Maravillas i Fragments són els seus reclams gastronòmics.

L'església de Sant Miquel del Port, a la plaça de la Barceloneta.
L’església de Sant Miquel del Port, a la plaça de la Barceloneta.

Plaça de la Barceloneta (Barceloneta)

Amb aires de mar i apartada, està presidida per l’església barroca de Sant Miquel del Port (1755), coronada per un imponent arcàngel. És una de les places més antigues del barri i aquí va residir un temps el diplomàtic Ferdinand de Lesseps, com confirma una placa situada a l’edifici al costat del temple de Sant Miquel. Tranquil·la durant el dia, malgrat ser a pocs metres de l’atrafegat passeig de Joan de Borbó, a la nit atreu per les seves tres ofertes gastronòmiques recomanables: el renovat Can Ganassa, una antiga bodega centenària (al número 6, +34 932 52 84 49); L’Òstia i el Caffè Perfetto (plaça de la Barceloneta, 2).

Plaça de Sant Agustí Vell (Born)

Penetrar en aquest espai arbrat en ple cor de l’agitat barri del Born és entrar en una dimensió calma de la ciutat. Malgrat ser un reclam turístic de primer ordre, Sant Agustí Vell conserva alguns comerços antics i se n’han obert de nous que li aporten autenticitat. Hi ha qui afirma que té un aire parisenc, nostàlgic. Potser és pels porxos medievals que es conserven i els edificis dels segles XVIII i XIX, record de quan la zona estava ocupada per molins i instal·lacions de la puixant manufactura tèxtil catalana. Encara s’hi pot menjar un bon menú del dia al Joanet, al número 6 (+34 933 19 90 37), o deixar-se seduir per les tapes de l’històric Mundial Bar (+34 933 19 90 56), que treu el cap en un dels extrems de la plaça des del 1925.

Plaça de Sant Pere (Sant Pere)

El monestir de monges benedictines de Sant Pere.
El monestir de monges benedictines de Sant Pere.

A tot just cinc minuts a peu de Sant Agustí Vell, caminant cap a la plaça d’Urquinaona, apareix el monestir de monges benedictines de Sant Pere de les Puel·les, amb una preciosa portalada gòtica que és l’única cosa que es conserva de l’edifici original. Al davant s’obre un petit espai encisador amb arbres, alguns bancs i terrasses per asseure’s tranquil·lament a llegir un llibre, admirar l’entorn arquitectònic o apreciar la font de forja modernista que ocupa un dels costats de la plaça des del 1896. A la nit la calma muta per convertir-se en un dels llocs més animats del barri de Sant Pere, que limita amb el del Born. La Candela (plaça de Sant Pere, 12; +34 933 10 62 42) ofereix menús al migdia i sopars i copes a la nit.

Plaça de Prim (Poblenou)

Al nucli original del Poblenou destaca la plaça de Prim, envoltada de cases baixes, blanques i humils que van ser els habitatges dels pescadors quan aquest barri vivia del mar. Aquí un se sorprèn amb els tres fantàstics ombús que literalment l’ocupen; aquests arbres magnífics imposen la seva naturalitat a aquest espai que sembla que visqui aliè al tragí proper de la gran Barcelona. Petita i bufona, no li cal gran cosa per seduir. Una font central, uns quants bancs plens de veïns durant les nits d’estiu i Els Pescadors, un famós restaurant mariner, donen vida a la plaça.

Plaça de Masadas (Sant Andreu)

La plaça de Masadas, al barri de la Sagrera.
La plaça de Masadas, al barri de la Sagrera.

És una de les poques places porticades de Barcelona, amb la curiositat que el quadrat perfecte d’arcs es trenca en un dels costats i crea una raresa arquitectònica. Enclavada al districte de Sant Andreu, al barri de la Sagrera, acostuma a ser escenari durant tot l’any de diversos esdeveniments socials i culturals, des de música jazz fins a un concorregut mercat de col·leccionistes i joguines antigues cada primer diumenge de mes (encara que fa dos anys es va traslladar a la plaça de l’Assemblea de Catalunya, a només 90 metres). Agradable i amb diverses terrasses i locals per triar, com L’Arrossat (+34 936 39 94 29), un xiringuito de platja desubicat amb una bona selecció d’arrossos, i L’Empanat (+34 934 08 48 36), que amb les seves hamburgueses gurmet atreuen clients de tot Barcelona. A prop hi ha la plaça del Mercadal, una rèplica en gran de Masadas.

Plaça de la Virreina (Gràcia)

Encara que tots els barris de Barcelona són rics en places, el de Gràcia és el que en va més ple per quantitat i popularitat. A prop de la del Sol i la del Diamant s’obre la de la Virreina (prop dels cinemes Verdi i del Teatre Lliure de Gràcia), que amb l’església de Sant Joan i un grapat d’habitatges obrers conserva l’ambient del petit poble que va ser. Tot plegat, barrejat amb els bars i comerços moderns que la flanquegen, la converteix en un lloc més que recomanable, que fins a l’arribada de la pandèmia sovint vibrava i ballava a ritme de swing. Des de fa anys, la Virreina té una oferta gastronòmica estable amb el Virreina Bar, al número 1 (+34 932 37 98 80); La Cafetera, al 2 (+34 936 67 79 38), i el Terra Bar, al 5 (+34 932 18 20 31). Un dels detalls més característics de la plaça és la font de la Ruth, inaugurada el 1949 amb una bella escultura de bronze.

Plaça de Sant Vicenç (Sarrià)

Sarrià va ser l’últim dels pobles annexionats a la ciutat, el 1921; potser per això molts dels seus veïns parlen encara d’anar a Barcelona quan es desplacen al centre. La de Sant Vicenç és una autèntica plaça de poble en la qual destaca en un dels seus costats un grup de cases de colors al costat de les quals, a la cantonada, hi ha el bar Can Pau (+34 932 03 10 52), obert des del 1965 i un lloc ideal per fer-hi unes tapes amb tota la calma. I al centre, una font de pedra amb l’escultura de Sant Vicenç, patró de Sarrià. En una altra de les cantonades destaca l’ostreria Gouthier (+34 932 05 99 69), perfecta per als amants d’aquest mol·lusc i el bon vi.

Plaça del Mercat (el Clot)

La façana del mercat modernista del Clot.
La façana del mercat modernista del Clot.

Està presidida pel mercat modernista del Clot, un dels pobles annexionats a Barcelona a finals del segle XIX. Vibrant i comercial, val la pena passar-hi quan el mercat està en ple funcionament per admirar l’edifici de maó obra de Pere Flaqué, amb la seva estructura de forja, inaugurat el 1889 i remodelat el 1995, i gaudir d’una àmplia oferta de productes frescos de proximitat. Al davant s’obre la plaça atapeïda de comerços, bars, restaurants i terrasses per asseure’s i admirar l’incessant moviment. La plaça del Mercat del Clot és gairebé una desconeguda per als forans, però és sens dubte un lloc que, si es coneix, s’hi torna.

Plaça d’Eivissa (Horta)

Ocupa el cor de l’antic poble d’Horta, centre vital que fa temps havia acollit el mercat i avui és lloc de celebració i trobada. Sorprèn la seva forma irregular, que s’allarga creant una giragonsa on es troba una de les bodegues més famoses de Barcelona, el Quimet d’Horta, de presència impertèrrita des del 1927 amb les seves braves, la “russa” i unes canyes ben tirades. La plaça d’Eivissa sempre està animada, els seus bancs plens, un passejar constant de gent que va amunt i avall i potser s’atura al cafè bar Louise Se Va (+34 931 56 36 98), d’inspiració rockera i tota una institució al barri, o al Frankfurt Julia (+34 934 07 01 09), situat prop de l’estàtua L’eivissenca, de l’escultor Joan Centelles (1887-1964). L’oferta gastronòmica es completa amb una xurreria; la gelateria L’Eivissenca, famosa pels seus granissats de ginebra i llimona (inspirats en la pomada, un preparat alcohòlic molt popular a Menorca), i el restaurant La Fonda d’Horta, al número 8 (+34 930 24 58 37).


Source link

Neto

Soy Neto, creador de LaNetaNeta.com Me apasiona leer y aprender, disfruto escribir y compartir publicaciones interesantes con el publico.

Noticias Relacionadas

Botón volver arriba

Adblocker Detectado

Por favor desactiva el bloqueador de anuncios para poder ver el sitio.