Les manifestacions convocades en protesta per l’empresonament del raper Pablo Hasél es diferencien de les protestes que han tingut lloc en els últims anys a Catalunya, entre altres coses, perquè no hi ha gaires proclames independentistes, ni líders visibles, ni gaires banderes. Diumenge passat, en la que va ser la sisena nit d’aldarulls després de l’empresonament del raper, la protesta va destacar per la presència d’una pancarta escrita en castellà –cosa molt inusual a Catalunya en aquest tipus de mobilitzacions, on es prefereix el català– i en la qual es podia llegir: “Ens heu ensenyat que ser pacífics és inútil”. La pancarta es va convertir en la capçalera de la mobilització del miler de persones que es van manifestar des de l’estació de Sants fins a la Via Laietana, on se situa la Prefectura Superior de la Policia Nacional.
El responsable de la pancarta, el cineasta Fèlix Comer, es va convertir en l’involuntari líder a seguir en la marxa en unes protestes que no entenen ni d’organitzacions, ni de plataformes ni de líders visibles més enllà del raper empresonat. Colomer i la seva pancarta van conduir la massa fins a la prefectura. Allí, els Mossos van fer fora els manifestants, després que els agents fossin víctimes d’una pluja de pedres, ampolles, contenidors i fins i tot un senyal de trànsit. Colomer i un altre jove que portaven la pancarta van barrar el pas amb la lona als Mossos i els agents van acabar destrossant-la. EL PAÍS ha contactat amb el cineasta. Aquesta és la història d’una lona que va ser encarregada després de la sentència pels líders independentistes presos, va ser expulsada d’una manifestació de l’ANC i Òmnium i va acabar feta miques a Via Laietana en el sisè dia de protestes per l’empresonament d’un raper lleidatà.
Fèlix Colomer és un jove documentalista i cineasta de Sabadell de 27 anys que canta trap i que en les últimes setmanes ha aparegut sovint en els mitjans de comunicació després d’estrenar la sèrie Vitals per a la plataforma de sèries i cinema HBO, on documenta les vivències en una UCI durant la pandèmia. “En les protestes que va haver-hi abans de la sentència del procés a Hong Kong hi havia missatges similars al de la meva pancarta. Em va agradar la idea de llançar aquest eslògan en castellà perquè s’entengués fora de Catalunya. Vaig encarregar la pancarta per poder treure-la en les protestes d’Urquinaona de l’octubre del 2019 –després de la sentència del procés– però es van acabar abans que tingués la tela feta”, confessa Colomer. Uns dies més tard, el 26 d’octubre del 2019 l’ANC i Òmnium van fer una convocatòria per intentar mostrar unió dins de les forces independentistes. Va ser una concentració pacífica i multitudinària a la qual va arribar Colomer amb uns quants amics i va desplegar la pancarta: “Ens heu ensenyat que ser pacífics és inútil”. El missatge no va passar inadvertit.
“A mi em sembla un missatge genial que parla sobre, al meu parer, quan la violència policial és desproporcionada i legitima altres violències. Però la pancarta no va agradar a alguns polítics independentistes, com Joan Josep Nuet, Anna Tarrés o Ernest Benach, que eren allà. Van cridar els voluntaris de l’ANC i ens van fer fora dient que el nostre missatge espantava la gent gran que hi havia allí. M’ho vaig prendre fatal. Soc soci de les dues entitats i em van fer fora, no em van deixar manifestar-me en una concentració a la via pública”, denuncia Colomer.
El cineasta va guardar la pancarta en un calaix. Fa tres mesos que ha estat pare i dimarts passat va ser a la primera manifestació convocada després de l’empresonament de Hasél. “Portava el nadó en braços i quan vaig veure que es posava complicat vam haver de marxar”, lamenta. Va ser llavors quan va recordar que conservava la pancarta i diumenge es va equipar amb dos pals d’escombra, va agafar la lona i se’n va anar a la manifestació de l’estació de Sants. “El missatge és clar. Fins ara som pacífics i què hi hem guanyat. Tenim líders polítics a la presó, també un raper, hi ha una llei mordassa…”, denuncia el cineasta.
“En arribar a Sants havia de buscar algú que subjectés l’altre pal d’escombra. Soc molt tímid. Em vaig trobar un noi de 18 anys que estava sol. Em vaig posar a parlar amb ell i em va dir que era palestí i que feia sis anys que era a Barcelona. Li vaig demanar que aguantés la pancarta que volia fer alguna cosa així com un experiment i veure com actuava la policia. Em va dir que cap problema”, recorda. Colomer i el seu nou amic van estendre la pancarta. Els mitjans van començar a filmar-la i fotografiar-la. “Llavors se’ns va apropar un individu i ens va dir que era de la unitat de mediació dels Mossos d’Esquadra i ens va preguntar per on aniria la manifestació. Els vaig dir que no sabíem res perquè no som de l’organització”, adverteix. Tots els manifestants van començar a seguir-los. “Com que tots ens seguien un altre individu va venir i va dir que era un dels organitzadors i ens anava dient per on havíem d’anar i així vam anar tallant carrers fins a arribar a Via Laietana”, assegura Colomer.
En arribar davant de la Prefectura de la Policia Nacional va començar la pluja d’objectes contra la barrera dels Mossos. Des de les furgonetes de la policia autonòmica va començar a llançar-se un missatge que la majoria de concentrats coneixen: “Atenció, atenció. Els parla la policia. Deixin de llançar objectes. Intervenció policial imminent”.
“En aquell moment li vaig dir al meu company que estiràvem la pancarta barrant el pas als furgons i que no ens mouríem. De forma pacífica”, recorda. Les furgonetes van accelerar i van frenar a escassos centímetres de la pancarta. Va ser llavors quan van baixar diversos mossos i a empentes van apartar Colomer i el seu amic i van tirar la pancarta per seguir cap als manifestants que continuaven amb els llançaments. “Vaig poder recollir-la de terra i la vam tornar a col·locar davant dels Mossos. Llavors la van estripar. Van atropellar i van trencar una pancarta que diu: ‘Ens heu ensenyat que ser pacífics és inútil’. Així doncs, la intervenció dels Mossos tanca el cercle i dona la raó al missatge que van intentar destruir”, argumenta el cineasta.
Source link